Castellón

Ordre del dia:
– valoració manifestació 19 de juliol.

Comencem al voltant de les 21.00h.
El moderador explica perquè s’ha decidit tractar aquest punt ja que si baixa gent dels pobles per valorar la manifestació cal pensar en l’esforç que fan d’assistència, motiu principal pel que es prioritza este punt.
Un altra persona inicia l’assemblea amb una explicació sobre la dinàmica propasada per a la valoració de la manifestació. Aquesta es basa en un torn de paraules tancat en el qual les persones que demanen parlar han de fer la seua valoració positiva i/o negativa d’un fet de la manifestació, aprofundir en les causes i conseqüències del mateix, així com propasar una alternativa de millora.
Seguidament s’obrirà un següent torn de paraules per debatre allò avaluat en el primer torn.
Es demanen dos persones per prendre actes. Eixen dos persones voluntàries.
Es deixen 5 minuts de reflexió i es pren el primer torn de paraula.

Intervenció 1:
La manifestació va ser un èxit rotund. Multitudinària. Més participació de la que ens podíem imaginar.
Respecte al manifiest 19J. No estava a la xarxa i això era responsabilitat seua. Van arribar a pensar que llegien el manifest complet o algú els matava. Hi ha un problema de debat, no están ben definides les funcions de cada comissió i creu que no cal debatre qui va tindre la culpa.

Intervenció 2:
Deficits organitzatius: no hi havia megafonía, no es va fer el taller de samarretes, tampoc les pancartes. No hi va haver dinamització ni estructuració de la manifestació. Les causes d’açò les atribueix a què l’assemblea prèvia no es va centrar en aquestes qüestions i van quedar en l’aire.
Com a alternativa per millorar proposa:
– en les properes situacions ho millorem formalitzant les tasques, concretant-ho tot des de l’assemblea.
– també comenta que cal reestructurar les funcions de les comissions perquè siguen operatives.

Intervenció 3:
Hi ha una necessitat d’autoavaluació. En aquest sentit cal més comunicació, parlar més entre totes per millorar les errades.
Planteja que hem de viure les errades com a oportunitats per millorar. Fa referència a un text que s’ha enviat per correu a les comissions.
Planteja dues qüestions desmotivants les quals cal millorar:
– Els lideratges. Aquests suposen una ruptura de les decisions col•lectives de l’assemblea. Hi ha poca poca claredat i poca organització tant interna com cap enfora.
– Les pujades de tot entre nosaltres. Ho planteja com una qüestió a treballar per millorar les nostres relacions cap a una actitud més pacífica. Posa un exemple personal com a autocrítica i exemple per millorar.
Com a proposta: més necessitat d’aprenentatge del procés assembleari. Proposa que per millorar l’horitzontalitat els càrrecs i les funcions han de ser sempre rotatius i major transparència.

Intervenció 4:
Assenyala l’exit de la manifestació. Considera que va transcórrer perfecta, alhora considera que cal estar orgullosos de com va anar tot. La mani va ser un exemple, sobretot si ho comparem amb altres manifestacions anteriors com la de l’1 de maig on no hi havia menys gent.
Com a negatiu assenyala la lectura del manifest. Desconeix les causes i no vol entrar en elles. Informa que davant aquesta situació es va reaccionar i ell personalment va finalitzar la lectura del manifest.
Comenta que no es va faltar al respecte a la membre de comunicació. Ella va argumentar que aquesta decisió de no llegir-lo estava motivada per incorreccions que ell considera superflues (incorreccions com que la llei bolonya no és una llei sinó un plà). Considera que es va vulnerar un acord pres en assemblea. Compara l’errada amb el funcionament que crítiquem dels partits, vam reproduir allò que rebutjem.
Proposa per solucionar-ho:
– demanar disculpes als companys dels pobles.
– Rotació per torns dels càrrecs de representació pública i representació interna. Aquests han de donar explicacions a l’assemblea.
– Es refereix a la necessitat del taller d’assemblees del proper dissabte. Haguera estat necessari des de l’inici i demana que s’active ja.

Intervenció 5:
Valora com a positiu que siguem capaços d’avaluar-ho tot, tant allò positiu com allò negatiu. És evident que les dinàmiques assembleàries han anat millorant. Les causes d’açò les atribueix a un treball de continuïtat. Així ara són àgils i eficients. Alhora anima a participar en el taller d’assemblearisme este dissabte a les 18:30h.
Com a negatiu es refereix a la lectura del comunicat. Parla del tema del consens de mínims en relació a la no lectura del manifest sencer quan estaba aprovat per assemblea. Cap interpretació de perquè no es va llegar el manifest és vàlida. Comenta que hi ha una representació excessiva, caiem en el delegacionisme. Fa referencia al sistema polític actual, no ens representa perquè sempre són les mateixes persones decidint autoritàriament. Proposa:
– que els portaveus siguen rotatius i revocables per l’assemblea.
Indica que es complicat no caure en personalismes quan es critiquen unes actituds però per a evitar aquests personalismes proposa més claredat, més transparència i criticar uns fets concrets. Així no deixem lloc a les interpretacions personals i evitem disputes internes.
Alhora proposa:
– representants elegits per l’assemblea per llegir el manifest.
Explica el procés d’elaboració del comunicat, les hores d’assemblees que hi ha darrere. El que va succeir és desmoblitzador per a eixe conjunt de persones que van participar en tot aquest llarg procés d’elaboració.
Proposa:
– difusió massiva del comunicat per mostrar qe no ha estat feina perduda.
La següent crítica negativa fa referència a la pancarta que encapçalava la lectura del manifest. Aquesta era una que no pertanyia al moviment i era d’un col•lectiu en concret. Informa que això suposa una recerca de protagonisme i entrar en una dinàmica d’oportunismes per visibilitzar més unes sigles. Cal rebutjar este tipus de funcionaments.

Intervenció 6:
Incideix que va faltar explicar tot el treball que hi va haver en l’elaboració del manifest. Un treball de debat llarg i col•lectiu.
Proposa que:
– cal explicar aquest procés de treball per revaloritzar-ho com a feina que no es tan visible però que es fa des del moviment.

Intervenció 7:
Es refereix també a deficits organitzatius com que:
– no se sabia el recorregut.
– Quan la manifestació es va acabar la gent va marxar depresa i haguera calgut llegir el manifest abans.
– Les pancartes les va fer gent que no és d’activisme

Proposa que la megafonia cal que estigue preparada per llegir el manifest tal com s’arriba a la plaça.

Intervenció 8:
Proposa que el manifest també es pot llegir durant el recorregut.

Intervenció 9:
Explica que no hi ha control sobre a què es dediquen els diners que les persones donen al moviment.
Proposa que aquest punt cal fer-ho transparent per ser més eficients en la gestió dels diners.
En el seu cas no està d’acord com es prioritza l’ús d’aquests diners. Explica que es recapten per uns motius (es explica) i després es dediquen a uns altres diferents respecte als que la persona donant els ha atorgat.
(nota del secretari: no es una valoració de la mani)

En aquest punt s’atura durant 10 minuts l’assemblea i es fa una posada en comú de tot allò expressat per les diferents intervencions entre les dues persones que han pres acta. A continuació les dues persones que prenen acta llegeixen allò més significiatiu de les intervencions i s’obre un nou torn de paraula per seguir en l’avaluació.

POSADA EN COMÚ:

Intervenció 10:
Després de reconèixer l’èxit de la manifestació incideix en els deficitis organitzatius com que no es van pegar els cartells tal com es va dir.

Intervenció 11:
Demana disculpes a la membre de comunicació per les formes en què li va parlar però no en el fons del que li va dir.
Proposa: rotació de càrrecs i explicació a l’assemblea dels mateixos.

Intervenció 12:
Després de sentir tot el que s’ha dit planteja una comissió temporal que es dedique exclusivament a l’organització de la manifestació en funcions més concretes per evitar tot allò criticat negativament.

Intervenció 13:
Matitza la intervenció que ha fet anteriorment (intervenció 3). Comenta que les pujades de tot cal reconéixer-les i treballar-les per millorar, no per criminalitzar-nos.
Alhora proposa fer un grup de difusió del moviment o bé que cada comissió es responsabilitze de la seua difusió.

Intervenció 14:
Incideix com ha fet en la seua intervenció anterior (intervenció 4) en la proposta de demanar disculpes als pobles.
Parla de l’assemblearisme com a procés d’aprenentatge, de formació.
Proposa que les diferents comissions definisquen bé les seues funcions, el que fan , la seua activitat i, així, concretant des de la pròpia comissió es podrà millorar el funcionament general.

Intervenció 15:
Està d’acord en demanar disculpes als pobles.
Respecte al manifest diu que va ser una xicoteta errada.
Explica com va viure el dia de la mani l’evolució del tema del manifest des de l’inici fins al final pas a pas. Cada representant dels pobles havia de llegir una part del comunicat, no localitzava a estes persones. Pilar al lliurar una còpia a la prensa s’adona que hi ha errades, ell es va encarregar d’anar per altres còpies i amb les presses va repartir el manifest curt. Assumeix les seues responsabilitats.
Està d’acord en el tema de les rotacions dels portaveus davant els mitjans, alhora, fa referència en una manca de formació per què no hi ha gent amb experiencia (parlar en públic, relació amb els mitjans,…) i que tot i que en la comissió de comunicació estan per això ara per ara hem de preparar-nos i formar-nos per afrontar rotativament la relació amb la premsa.
Se suma a la crítica a la manca de funcionalitat de les comissions. Cal organitzar-les millor i també la seua coordinació. Diu que té una proposta de 2 fulles per millorar-les i que la farà a la comissió de portaveus.

Intervenció 16:
Enfatitza que estem centrant-nos en allò negatiu i que cal empoderar-se per vore les potencialitats que tenim com a persones. Ho diu en referència a assumir el càrrec de portaveus. Podem aprendre practicant, no és imprescidible formació universitària, no necessitem especialistes tal com ens dicta el sistema. Parla per exemple que parlar en les assemblees també és un procés d’aprenentatge i que la majoria estem participant en ell. Respecte a la premsa hem de prendre més confiança en les notres potencialitats individuals.
En el que fa referència als conflictes comenta que és normal que passen i que cal aprendre a gestionar-los. Des d’assemblees d’avaluació com les d’avui és un espai i un moment ideal per afrontar-ho, per anar revisant-ho.
Alhora es refereix a la part emocional de les persones, la qual mai la treballem i no la tenim en compte. Ca afrontar entre totes quan una persona se sent ofesa, o està alterada, preguntar com se sent l’altre, com ho està vivint, ajudar-se entre nosaltres, ni atacar ni jutjar, calmar.
Proposa un taller de resolució de conflictes. Fa referencia a la comissió de respecte de Madrid.

Intervenció 17:
Tornant al tema del manifest comenta com ho va viure ella, el seu malestar personal al veure el que va passar estava motivat perquè va estar coordinant-ho amb la gent dels pobles. De nou incideix en el treball que hi ha darrere d’aquest manifest.
Comenta que cal ser autocrítics, sense dramatitzacions. Això sempre és positiu i sinó no podem millorar.

Intervenció 18:
Incideix en el tema de la resolució de conflictes respecte al tema d’ahir del manifest. Pel que ella pensa ahir va ser un conflicte acumulatiu. Proposa un espai on tractar aquests conflictes ja que segons la seua explicació el que va passar va estar motivat per una acumulació de fets no resolts i gràcies a aquest espai evitaríem que anaren acumulant-se. Pregunta si ens sembla bé que decidim treballar aquest espai.

Moderador: recorda que en l’assemblea d’avui no es prenen acords vinculants que soles es fan valoracions de la manifestació i propostes de millora les quals es tindran en compte.

Intervenció 19:
Demana disculpes per les seues formes que va tindre en la companya de comunicació, però el fons del que va dir si que el pensa. Comenta que el motiu que se li va donar per no llegir-lo sencer va ser el desencadenant (que era massa llarg) de les seues formes.

Intervencio 20:
Comenta que la membre de comunicació marxa fins septembre. De nou respecte al tema del comunicat proposa com a solució que millore el funcionament de les comissions. Ho planteja com a problema d’arrel del mal funcionament de tot el que s’està plantejant. En la línia del que ja havia dit en les seues anteriors intervencions (la número 1 i la 15)

Intervenció 21:
Repeteix el que ha dit anteriorment respecte als conflictes (intervenció 16). Repeteix els déficits en l’organització.

Intrvenció 22:
Revaloritza la importància de la crítica i l’autocrítica com una cosa constructiva, que cal viure-la en el sentit que es preten millorar la nostra coordinació. No podem viure-ho malament, sinó tot el contrari, com a procés de millora.

Intervenció 23:
Agraeix a la persona de comunicació que haja vingut a explicar el seu punt de vista sobre tot el que va passar.

Finalitza l’assemblea sobre les 23:00 de la nit. El moderador agraix la participació, les formes en que s’ha desenvolupat l’assemblea, i, ens emplaça a la propera assemblea general del divendres vinent recordant-nos que hem de seguir totes en la lluita.

CONJUNT DE PROPOSTES DE LES DIFERENTS INTERVENCIONS:

Propostes derivades de l’ organització/dinamització abans i durant la mani:

– Millorar els deficits organitzatius formalitzant les tasques, concretant-ho tot.
– Megafonia cal que estigue preparada per llegir el manifest tal com s’arriba a la plaça.
– El manifest també es pot llegir durant el recorregut.
– Comissió temporal que es dedique exclusivament a l’organització de la manifestació.

Propostes derivades de la no lectura del comunicat sencer:

– Demanar disculpes als companys dels pobles per la no lectura del comunicat sencer.
– Difusió massiva del comunicat per mostrar que no ha estat feina perduda.
– Explicar el procés de treball que hi ha darrere del comunicat.
– Elecció en assemblea i rotació per torns dels càrrecs de representació pública i representació interna. També per a la lectura del comunicat. Aquests han de donar explicacions a l’assemblea.

Propostes derivades del paper de les comissions:

– Reestructurar les funcions de les comissions perquè siguen operatives.
– Que les diferents comissions definisquen bé les seues funcions, el que fan , la seua activitat i, així, concretant des de la pròpia comissió es podrà millorar el funcionament general.
– Poposta de 2 fulles per millorar-les i que la farà a la comissió de portaveus.
– Fer un grup de difusió del moviment o bé que cada comissió es responsabilitze de la seua difusió.

Propostes derivades del funcionament assembleari:

– Necessitat d’aprenentatge del procés assembleari.
– Necessitat del taller d’assemblees del proper dissabte.

Respecte als conflictes dins el moviment:

– Un taller de resolució de conflictes
– Espai dins el moviment on abordar aquests conflictes

Follow