Manifest 15 Octubre Indign@ts de Castelló: Pel canvi Global, JA
Fa cinc mesos que tota la nostra indignació es va demostrar en les places, amb acampades i concentracions. Des de llavors, la nostra indignació no ha anat a menys i s’ha convertit en rebel·lia contra el sistema polític i econòmic que ens té dominats. Vivim sota la dictadura miserable dels mercats financers i la docilitat aberrant dels governs, que s’obliden de qui els ha triat i posat en el poder, passant a convertir-se en la mà visible dels grans financers, de les grans multinacionals i, en definitiva, dels capitalistes, que l’única cosa que pretenen és augmentar els seus beneficis a costa de la resta de la humanitat.
Estem veient com es fabrica una crisi provocada per l’avarícia i la cobdícia sense fre, en la qual uns pocs volen repartir-se els diners de tota la humanitat. I, davant d’això, les persones, en una mobilització d’abast mundial, hem decidit dir prou i proposar un canvi global que pretén, a través del sentit comú, aconseguir:
– Democràcia real, o sigue, democràcia directa per a la presa de decisions; una democràcia en la qual totes les persones puguem ser representades i tenir poder de decisió, on s’acaben els representants permanents o temporals que s’enriqueixen a costa de les persones representades. Si hem demostrat que el funcionament assembleari és efectiu, per què no implantar-lo en totes les esferes de decisió?
– Treball digne per a tothom, no permetent que hi haja cap persona aturada pels interessos especuladors i avariciosos dels capitalistes. Volem que es reduisca la jornada laboral de manera que aconseguim la plena ocupació. La nostra proposta, de moment, és la reducció a les 6 hores diàries i 30 setmanals. Proposem que, en temps esdevenidors, aquesta jornada laboral es vaja reduint de forma automàtica, en la mateixa progressió que es vagen realitzant avanços tecnològics que alliberen als éssers humans del treball. Mai la tecnologia ha d’estar al servei dels poderosos per al seu enriquiment i l’empobriment de la resta de la humanitat.
– Jubilacions dignes i a una edat que allibere a les persones del treball en l’etapa final de la seua vida. No podem viure per a treballar, hem de treballar per a poder viure. És per això que proposem la disminució de l’edat de jubilació fins els 55 anys, de manera que estos llocs de treball siguen ocupats pels joves –qui, en estos moments, tenen una taxa d’atur superior al 60%.
– Prohibició d’EREs en les empreses i, en cas de plantejament d’un ERE, proposem: nacionalització, socialització, colectivització o explotació en cooperatives abans d’acceptar acomiadaments i tancaments d’empreses. No es pot permetre que un nombre important d’EREs, generalment de les empreses més grans, es dega a una estratègia per a reduir costos, bé perquè s’emporten la producció a altres països, bé perquè pretenen contractar de forma precària en altra zona propera. Telefònica, per donar només un exemple, que va obtenir beneficis rècord de 10.167 milions d’euros l’any passat, ha plantejat un ERE sobre 6.000 treballadors (sufragat en part amb diners públics). Així és com es provoca el dèficit de l’Estat i no amb les despeses socials!
– La supressió de les despeses militars i la destinació d’estos diners a protegir les jubilacions, l’ensenyament públic, la sanitat pública i tots els serveis públics per a garantir una qualitat de vida digna per a tots els éssers humans.
– Formació d’una borsa pública d’habitatge amb els immobles que estan en mans dels bancs, ja que estos han estat pagats pel govern amb els diners que se’ls ha injectat –diners que els bancs estan malgastant amb l’especulació en borsa i amb les jubilacions vitalícies milionàries dels seus consellers, mentre continuen ofegant a les famílies, víctimes d’hipoteques asfixiants que van ser imposades per l’especulació immobiliària. No oblidem que aquesta especulació va generar la bombolla immobiliària i que, una vegada ha explotat, els banquers no es volen reconèixer com els màxims responsables que són. Si en aquest país existira justícia, els banquers, o molts d’ells, haurien d’estar sent jutjats per “crims contra els éssers humans”.
– Una sobirania alimentària que garantisca el dret dels pobles a definir polítiques de producció d’aliments adequades a les seves necessitats, característiques i cultures, que garantisca el lliure accés a la terra, a l’aigua potable i de reg, a les sements no modificades genèticament i a la conservació de la seua biodiversitat natural; que no destruisca, que no esclavitze a un poble per a convertir-lo en el rebost d’un altre.
– El moviment 15M ha passat a ser global. Aleshores exigim que tots els governs del món reconeixquen la igualtat de drets de totes les persones. Avui ens estem manifestant en més de 70 països. Reclamem una sobirania cultural que respecte i protegisca les identitats culturals dels pobles, dins un món global i multicultural, que no atempte contra els drets humans ni els éssers vius del planeta. Que garantisca el lliure accés a la informació i a una educació lliure, de qualitat i gratuïta a tots els nivells i per a totes les persones del planeta. Que assegure l’accés lliure a la tecnologia i que mantingue la creació cultural i els mitjans de comunicació, independents i lliures de la manipulació dels poders públics. Llibertat per a pensar i per a expressar-se. Som ciutadans del món.
– Acabar amb el problema dels residus sòlids, començant per la reducció d’escombraries generades per la indústria i rebutjades pels consumidors. La reducció en origen és l’única solució possible per a resoldre, d’una forma neta i responsable, el problema de les escombraries. Proposem incorporar, a més, el principi de l’Extensió de la Responsabilitat del Productor (ERP), segons el qual els fabricants es consideren responsables del producte, del seu envàs i embalatge durant tot el cicle de vida del mateix; és a dir, que si un producte i el seu envàs no es poden reutilitzar, reciclar o compostar, el productor ha d’assumir el cost de la seva recollida i la seva eliminació segura, per a així evitar el soterrament o la crema de residus sòlids. D’esta forma substituirem gradualment abocadors i incineradores, altament contaminants, per processos que transformen els residus en recursos; per exemple, mitjançant la utilització de biodigestores, que convertisquen la matèria orgànica en abonament i gas metà (combustible).
– La prohibició d’inversió en paradisos fiscals i la fi dels mateixos. Dins de l’àmbit nacional, hem d’exigir que cap administració pública contracte a cap empresa que tingue alguna cosa a veure (de manera directa, a través de filials, d’accionistes,…) amb els paradisos fiscals. Una possible solució seria la implantació del l’IVAM, un IVA Monetari, que considera els diners com una mercaderia més i, per tant, ha de cobrar-se el 18% actual. D’aquesta manera, l’impost el cobra el país des d’on surten els diners. Si això s’implantés a nivell mundial, tot els diners acabarien quedant-se al país on es produeix, permetent una distribució més real del valor que s’ha generat.
– Un sistema impositiu amb sentit comú que grave als qui més diners guanyen i no carregue la imposició sobre les esquenes dels treballadors que tenen una nòmina. Que paguen els rics en proporció amb el seu nivell d’ingressos i no, una proporció menor a la qual paga un treballador. Si es demostra que és possible viure amb 30.000 euros a l’any, la resta, per a què ho volen?
– Proposició d’un salari mínim digne i d’un salari màxim que no excedisca del doble. Es tracta de que totes les persones puguem viure en unes condicions dignes i no, que unes quantes visquen molt bé i la resta hagen de passar penúries per a arribar a final de mes. Això s’anomena solidaritat humana.
Això d’avui ha estat un simple avís, perquè estem farts
Un simple advertiment a:
– Esta classe política que viu completament allunyada de la realitat del seu poble.
– Estos càrrecs públics que tenen una pensió més que suficient després de només set anys de no fer el seu treball.
– Estos partits que juguen amb el nostre futur, posant-lo a la disposició dels mercats financers.
– Tots els qui conformen i mantenen aquest sistema tan podrit i tan profundament equivocat, que solament pot acabar malament.
De moment tan sols ha estat un advertiment, ja que no pensem parar, i farem tot el que siga necessari per a aconseguir el canvi que necessitem i assegurar la nostra supervivència.
Perquè la generació dels nostres fills, de les nostres filles, i les que vinguen després, tinguen dret a somiar i a poder veure realitzats els seus somnis.
Perquè no som mercaderia en mans de polítics i banquers. Perquè no ens representen.
Canvi Global Ja.
Follow
